Federació catalana de cineclubs
Gestionem programacions i serveis cinematogràfics a cineclubs, entitats sense ànim de lucre i administracions
Notícies :: Don quijote
Nombre de resultats 3
per a don quijote
19/07/2013 - Galway Film Fleadth, el festival que trenca les barreres entre cineastes i espectadors
“El cinema al nostre país és important no només perquè les empreses audiovisuals guanyin diners. És important perquè la nostra cultura s'hi reflecteix, explica com som. A cada pel·lícula hi ha un tros de nosaltres. Per aquesta raó és necessari que els joves es formin i n'aprenguin. Per aquesta raó és important el Galway Film Fleadth perquè és una festa del talent cinematogràfic irlandès, i aquest any compleix 25 edicions”
Més o menys aquestes van ser les paraules de Mr. Michael Higgins, el president d'Irlanda en el seu discurs en la cerimònia de clausura del Festival de Cinema de Galway el passat 14 de juliol al Tower Hall, teatre principal de la ciutat.
Aquest discurs va emocionar no només als irlandesos que el van aplaudir sentidament, sinó als estrangers com jo que sempre ens perdem paraules quan escoltem anglès. És el que jo penso que hauria de dir i sentir qualsevol polític de qualsevol dels àmbits de la cultura. I crec que Irlanda té una gran sort de tenir polítics amb un pensament com aquest liderant el país. No puc dir el mateix del que passa a Espanya en aquests moments, on la cultura s'ha establert com un luxe a nivell d'impostos pel govern conservador actual i tot el sector està en recessió. Però no dedicaré el meu article a això.
He de reconèixer que jo no coneixia res de Higgins abans d'aquest discurs, ara se que va arribar a president el 11 de novembre de 2011, i que té una llarga trajectòria política a Irlanda. Membre del partit laborista, va ser senador i ministre de Cultura i Arts anys abans.
Tanmateix, aquest brillant discurs de Mr. Michael Higgins, és una saborissíssima cirera per definir el que és el Galway Film Fleadth. Un festival on la gent és tant important com el cinema que es projecta. I això és ben estrany en el panorama internacional. Els espectadors i els cineastes es barrejen, formant part tots de la mateixa comunitat, on els protocols i distàncies s'escursen per deixar a tothom al mateix nivell, amb un únic punt de vista. Veure i parlar de cinema.
He assistit del 12 al 15 de juliol com a membre del jurat del premi DON QUIJOTE AWARD, que atorga la Federació Internacional de Cineclubs en diferents festivals del món des de fa molts anys. Aquest premi sempre és complementari als altres premis de cada festival, i el fet d'atorgar a un film aquest premi, sigui quin sigui el seu gènere o categoria, significa que el film ha de tenir unes característiques que simbolitzin el moviment cineclubista mundial. Representa la utopia en allò que el cinema mostra. Els films amb aquest premi han de transmetre un missatge, han d'incorporar valors que transcendeixin més enllà de la pantalla, ser universals i sobretot ser films que amb aquest premi rebin la distinció que els ajudi a ser distribuïts per tots els cineclubs del món.
Més o menys aquestes van ser les paraules de Mr. Michael Higgins, el president d'Irlanda en el seu discurs en la cerimònia de clausura del Festival de Cinema de Galway el passat 14 de juliol al Tower Hall, teatre principal de la ciutat.
Aquest discurs va emocionar no només als irlandesos que el van aplaudir sentidament, sinó als estrangers com jo que sempre ens perdem paraules quan escoltem anglès. És el que jo penso que hauria de dir i sentir qualsevol polític de qualsevol dels àmbits de la cultura. I crec que Irlanda té una gran sort de tenir polítics amb un pensament com aquest liderant el país. No puc dir el mateix del que passa a Espanya en aquests moments, on la cultura s'ha establert com un luxe a nivell d'impostos pel govern conservador actual i tot el sector està en recessió. Però no dedicaré el meu article a això.
He de reconèixer que jo no coneixia res de Higgins abans d'aquest discurs, ara se que va arribar a president el 11 de novembre de 2011, i que té una llarga trajectòria política a Irlanda. Membre del partit laborista, va ser senador i ministre de Cultura i Arts anys abans.
Tanmateix, aquest brillant discurs de Mr. Michael Higgins, és una saborissíssima cirera per definir el que és el Galway Film Fleadth. Un festival on la gent és tant important com el cinema que es projecta. I això és ben estrany en el panorama internacional. Els espectadors i els cineastes es barrejen, formant part tots de la mateixa comunitat, on els protocols i distàncies s'escursen per deixar a tothom al mateix nivell, amb un únic punt de vista. Veure i parlar de cinema.
He assistit del 12 al 15 de juliol com a membre del jurat del premi DON QUIJOTE AWARD, que atorga la Federació Internacional de Cineclubs en diferents festivals del món des de fa molts anys. Aquest premi sempre és complementari als altres premis de cada festival, i el fet d'atorgar a un film aquest premi, sigui quin sigui el seu gènere o categoria, significa que el film ha de tenir unes característiques que simbolitzin el moviment cineclubista mundial. Representa la utopia en allò que el cinema mostra. Els films amb aquest premi han de transmetre un missatge, han d'incorporar valors que transcendeixin més enllà de la pantalla, ser universals i sobretot ser films que amb aquest premi rebin la distinció que els ajudi a ser distribuïts per tots els cineclubs del món.
18/04/2013 - LA CRÒNICA DE JUAN MANUEL GARCIA FERRER DEL SEU PAS PEL FESTIVAL DE FRIBOURG
Juan Manuel Garcia, del cineclub de l'Associació d'Enginyers de Barcelona va participar com a jurat de la Federació internacional de cineclubs atorgant el premi Quijote. Aquesta ás la seva crònica:
Crònica sobre el 27e Festival Internacional de Films de Friburg, el Març de 2013.
Un report sobre un festival de cinema deixa aquestes coses, si apareixen, pel final. Però no està gens malament dir aquí que una reunió d’aquest tipus es recorda, moltes vegades, al marge de la bondat o absència de bondat dels films vistos, per les trobades que faciliten. La relativa petita mida del Festival Friburguès facilita un tracte familiar amb els realitzadors que el visiten, i aquest és un dels seus grans actius. Tenir el plaer de conversar llargament amb Júlia Murat sobre el seu excepcional “Histórias que só existem quando lembradas”, amb Carlos Sorin, amb Haiffa Al-Mansour, Pelin Esmer, Braden King, Oksana Mirzogan, Im Sang-soo o Alejandro Fadel, com es podria haver fet amb Wang Bing si una barrera infranquejable en forma d’idioma no l’hagués evitat, és una cosa extraordinària, que no s’oblida.
Però amb qui se sol obtenir més relació és amb els membres dels altres jurats, i de forma especial, òbviament, amb els del propi jurat. En aquest cas, el de la FICC, amb Nathalie Gregoletto i André Viane. I he de dir que, a més de l’inoblidable tracte humà aconseguit amb ells, he quedat admirat de la seva relació amb el cinema. Nathalie col·labora en l’històric Cineclub de la Universitat de Geneva, on treballen a base de cicles, amb una programació i publicacions de gran interès. Ella, a més, deixa veure un rigor excepcional en l’anàlisi dels films, que m’ha deixat més d’una vegada bocabadat. Per la seva banda, André, políglota com ningú (parla flamenc –i des d’allà incursions a l’alemany-, portuguès, castellà, francès i anglès), segueix un projecte vital envejable. Regenta el més important centre cultural de la Vila de Tavira, al sud de Portugal, el seu Cine-club, en el que, no content amb disposar d’una programació setmanal impressionant, porta ja dotze edicions d’una Setmana de Cinema Europeu (complementada últimament amb la de cinema no europeu) que ja voldrien per a ells molts Festivals de Cinema.
Amb aquestes dues persones s’ha donat el fet insòlit que les deliberacions per atorgar el Premi Quijote de la FICC i una menció especial hagi durat, en comptes de tot un matí planificat per això, el temps record d’un minut, a l’esmorzar de l’hotel on ens allotjàvem. També he de dir que prèviament la nostra compenetració va ser quasi total, doncs només un parell de films a concurs no van suscitar en nosaltres una resposta –aprovatòria o denigratòria- uniforme.
Els films que els tres ens vam posar d’acord en destacar, de forma tan ràpida i unànime, van ser “Three sisters” (Wang Bing, Xina, 2012), al què vam proclamar Premi Quijote del 27 Festival de Fribourg 2013 i “Watchtower” (Pelin Esmer, Turquia, 2012), a la que vam atorgar una menció especial.
Crònica sobre el 27e Festival Internacional de Films de Friburg, el Març de 2013.
Un report sobre un festival de cinema deixa aquestes coses, si apareixen, pel final. Però no està gens malament dir aquí que una reunió d’aquest tipus es recorda, moltes vegades, al marge de la bondat o absència de bondat dels films vistos, per les trobades que faciliten. La relativa petita mida del Festival Friburguès facilita un tracte familiar amb els realitzadors que el visiten, i aquest és un dels seus grans actius. Tenir el plaer de conversar llargament amb Júlia Murat sobre el seu excepcional “Histórias que só existem quando lembradas”, amb Carlos Sorin, amb Haiffa Al-Mansour, Pelin Esmer, Braden King, Oksana Mirzogan, Im Sang-soo o Alejandro Fadel, com es podria haver fet amb Wang Bing si una barrera infranquejable en forma d’idioma no l’hagués evitat, és una cosa extraordinària, que no s’oblida.
Però amb qui se sol obtenir més relació és amb els membres dels altres jurats, i de forma especial, òbviament, amb els del propi jurat. En aquest cas, el de la FICC, amb Nathalie Gregoletto i André Viane. I he de dir que, a més de l’inoblidable tracte humà aconseguit amb ells, he quedat admirat de la seva relació amb el cinema. Nathalie col·labora en l’històric Cineclub de la Universitat de Geneva, on treballen a base de cicles, amb una programació i publicacions de gran interès. Ella, a més, deixa veure un rigor excepcional en l’anàlisi dels films, que m’ha deixat més d’una vegada bocabadat. Per la seva banda, André, políglota com ningú (parla flamenc –i des d’allà incursions a l’alemany-, portuguès, castellà, francès i anglès), segueix un projecte vital envejable. Regenta el més important centre cultural de la Vila de Tavira, al sud de Portugal, el seu Cine-club, en el que, no content amb disposar d’una programació setmanal impressionant, porta ja dotze edicions d’una Setmana de Cinema Europeu (complementada últimament amb la de cinema no europeu) que ja voldrien per a ells molts Festivals de Cinema.
Amb aquestes dues persones s’ha donat el fet insòlit que les deliberacions per atorgar el Premi Quijote de la FICC i una menció especial hagi durat, en comptes de tot un matí planificat per això, el temps record d’un minut, a l’esmorzar de l’hotel on ens allotjàvem. També he de dir que prèviament la nostra compenetració va ser quasi total, doncs només un parell de films a concurs no van suscitar en nosaltres una resposta –aprovatòria o denigratòria- uniforme.
Els films que els tres ens vam posar d’acord en destacar, de forma tan ràpida i unànime, van ser “Three sisters” (Wang Bing, Xina, 2012), al què vam proclamar Premi Quijote del 27 Festival de Fribourg 2013 i “Watchtower” (Pelin Esmer, Turquia, 2012), a la que vam atorgar una menció especial.
13/12/2012 - CONVOCATÒRIA PER PARTICIPAR COM A JURAT FICC AL FESTIVAL DE FRIBOURG
27th Fribourg International Film Festival.- Switzerland 16-23 March 2013
Deadline for nominations: January 8th
Aquest premi és organitzat per la Federació Internacional de cineclubs que facilita a les diferents federacions la possibilitat de que els cineclubs participin en aquests festivals com a jurat.
1. Working Language: English & French
2. IFFS Jury of 3 persons, 1 person from Switzerland
3. Invitation by the Festival covers:
Travel Expenses (up to 350 CHF), Hotel and Meals
4. Important: including a printable portrait Photo (jpg, tiff, 300dpi –minimum!) and as well a short biography
5. www.fiff.ch
El candidat que es presenta, adquireix el compromís d'assistir al festival. En cas de no ser així, haurà de proporcionar un substitut per al seu lloc al jurat del festival. També haurà d’enviar una fotografia i un cv.
Els membres del jurat han d'escriure un article en català i Anglès o Francès i portar un catàleg del festival per a la FCC.
Els qui estigueu interessats en ser un dels membres del jurat, ompliu el formulari que trobareu a
http://www.federaciocatalanacineclubs.cat/forms/juratficc
Deadline for nominations: January 8th
Aquest premi és organitzat per la Federació Internacional de cineclubs que facilita a les diferents federacions la possibilitat de que els cineclubs participin en aquests festivals com a jurat.
1. Working Language: English & French
2. IFFS Jury of 3 persons, 1 person from Switzerland
3. Invitation by the Festival covers:
Travel Expenses (up to 350 CHF), Hotel and Meals
4. Important: including a printable portrait Photo (jpg, tiff, 300dpi –minimum!) and as well a short biography
5. www.fiff.ch
El candidat que es presenta, adquireix el compromís d'assistir al festival. En cas de no ser així, haurà de proporcionar un substitut per al seu lloc al jurat del festival. També haurà d’enviar una fotografia i un cv.
Els membres del jurat han d'escriure un article en català i Anglès o Francès i portar un catàleg del festival per a la FCC.
Els qui estigueu interessats en ser un dels membres del jurat, ompliu el formulari que trobareu a
http://www.federaciocatalanacineclubs.cat/forms/juratficc
